Paremiologia catalana comparada digital

L'últim queixal costa d'arrencar

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1736.

L'últim queixal, costa d'arrancar

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dents / Dentat. Queixals», p. 192. Universitat Miguel Hernández.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 208. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

L'últim queixal costa d'arrancar

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «L», p. 70. Ajuntament d'Alzira.

L'últim queixal costa d'arrencar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «Q 56», p. 511. Columna Edicions.

L'últim quixal còsta d'arrancar

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 158. Editorial Arte y Letras.

Lultim quixal, costa darrancar

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 61. Librerías París-Valencia.