Paremiologia catalana comparada digital

L'aiguafort rosega el ferro i el cranc rosega la carn

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

L'aiguafort rosega el ferro i el cranc rosega la carn

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1071. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 557. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Carn», p. 221. Universitat Miguel Hernández.

L'aigua fort rosega ferro i el cranc rosega la carn

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

L'aiguafort rosega el ferro / i el cranc rosega la carn

1 font, 1966.
L'aiguafort és àcid nítric dissolt en poca quantitat d'aigua; s'usa per a matar les verrugues, per a la pintura, per al gravat, etc.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aiguafort», p. 119. Edicions Polígrafa.

L'aiguafort rosega el ferro i el cranc la carn

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 536», p. 326. Columna Edicions.