Paremiologia catalana comparada digital

L'esperança és l'últim que es perd

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1989.

L'esperança és l'últim que es perd

8 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 8. Refranys sobre qualitats i sentiments de les persones». Llibres de l'Index, S.A..
Es diu com a consolació davant l'adversitat.
Sinònim: Similars: Mentre hi ha vida, hi ha esperança | Quan una porta es tanca, deu se n'obrin.
Equivalent en castellà: La esperanza es lo último que se pierde.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 297. Web.
Redacció (1995): Avui «Hemeroteca. El Temps (9-10-95). El paraigua», p. 3. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 196. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 143. Edicions Víctor.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. L», p. 25. Amics de Tous.

L'esperança és el darrer que es perd

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 537», p. 169. Columna Edicions.

L'esperança es lo ultim que se pert

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 87. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).