Paremiologia catalana comparada digital

L'home que s'alaba està lluny de veïns

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1898.

L'home que s'alaba / está lluny de vehins

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'home que s'alaba està lluny de veïns

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 554», p. 160. Columna Edicions.

L'home que s'alaba té mals veïns

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Veí, veïna», p. 219. Edicions Polígrafa.

L'home que s'alaba, está lluny de vehins

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 67. Editorial Rourich.

L'home qui s'alaba, está lluny de vehins

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.