Paremiologia catalana comparada digital

La campana de la queda

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1928.

Parèixer la campana de la queda

3 fonts, 1950.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. P», p. 174. Edicions Tívoli.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXI. Campana. Frases», p. 99. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Paréixer la campana de la queda

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 200. Editorial Arte y Letras.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1811. Publicacions de la Universitat de València.
Es diu d'aquell que sempre es troba present en tots els embolics.
Vosté pareix la campana / de la queda, sô Isabel.
Lloc: País Valencià.
Font: La sastreseta, 14.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món Religiós. C», p. 75. Edicions Bromera.