Paremiologia catalana comparada digital

La caritat no vol publicitat

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1992.

La caritat no vol publicitat

4 fonts, 1992.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 222. Manuscrit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1146», p. 713. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Qui dóna no ha d'explicar-ho.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 400. Edicions 62.

La caritat publicá, deixa de sero

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «Tongá de refranys alcoiáns; de collita propia; acabats d'eixir del óu, en l'any de 1954. L», p. 309. Circulo Industrial de Alcoy.

La caritat publicada, deixa de ser-ho

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. I. Comportament. Comportament. Hipocresia», p. 739. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La caritat, no vol publicitat

1 font, 2021.
La caritat no. 11-12-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_703.jpg. Manuscrit.