Paremiologia catalana comparada digital

La culpa confon

4 recurrències. Primera citació: 1926.
Ho diuen perquè els culpables d'un delicte sempre sembla que s'amaguin de la gent, com si recelessin que els descobresquin.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Culpa Refr. c)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: La faute confond.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 358. Robert Morel Editeur.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 69. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.
La culpa confon. 15-1-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_661.jpg. Manuscrit.