Paremiologia catalana comparada digital

La dona es queixa, es dol i emmalalteix quan ella vol

23 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1936.

La dona es queixa i es dol, i emmalalteix quan ella vol

5 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 65. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 54. Seuba Edicions.

La dona es queixa, es dol i emmalalteix quan ella vol

5 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.
La qual cosa significa que és falsa, hipòcrita en les seves actuacions per poder obtenir el que vol.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 97. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 45. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Mujer se queja, mujer se duele, mujer enferma cuando ella quiere.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Doldre's», p. 50. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 201. Edicions 62.

La dona que es queixa, es dol i emmalalteix quan ella vol

5 fonts, 1990.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els malalts». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
Ve a dir que no s'ha de fer cas de qui està tothora queixant-se o lamentant-se, perquè ho fa per vici o hàbit.
Sinònim: Similars: Mal de cap i son, malaltia d'en Pavana.
Equivalent en castellà: Similar: A palabras necias, oídos sordos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 283. Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 25. Ajuntament de Banyoles.

La dona quan vol es fa malalta i es fa bona

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 29. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 202. Edicions 62.

La dona quan vol està malalta i quan vol es posa bona

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1204. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 202. Edicions 62.

La dona es queixa, emmalalteix i es dol quan ella vol

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 178. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La dona es queixa, emmalalteix i es dol… quan ella vol!

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Dones», p. 121. J. Huguet Pascual, editor.