Paremiologia catalana comparada digital

La dona que fila, menja i va bonica el diumenge

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1915.

La dona que fila menja i va bonica el diumenge

5 fonts, 1936.
Estava prohibit tocar la filosa en aquest dia sant.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 438. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1199. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El treball», p. 50. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Diumenge», p. 72. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 202. Edicions 62.

La dona que fila, menja i va bonica el diumenge

3 fonts, 1982.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del filar. Diversos de filar», p. 38. Editorial Ausa.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 163. Museu de Vilafranca.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Qui fila ménja, i va bonica lo diuménge

1 font, 1915.
Sinònim: Qui fila borrut, té l'home pelut.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 24. Impremta Catalònia.