Seguts a terra en rotllana amb les cames estirades. Si et tocava amagar el peu, doblega es la cama. Guanya el que li queda una cama estirada.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
La gallina ponicana pon un ou cada setmana
13 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1803.
La gallina politana pon un ou cada setmana. Poni un, poni dos, ..., poni deu, la gallina de la seu diu que amaguin aquest peu
1 font, 2023.
La gallina Ponicana / poni un ou cada setmana / poni un / poni dos / poni tres [etc.] / poni deu / la gallina de la Seu / diu que amaguis aquest peu
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
La gallina ponicana pon un ou cada setmana
1 font, 1992.
La gallina Prusiana pon un ou cada setmana
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
La gallina pulitana, / pon un ou cada setmana, / pon i un, pon i dos, pon i tres, / pon i quatre, pon i cinc, pon i sis, / pon i set, pon i vuit, pon i nou, / pon i deu, / la gallina de la Seu, / diu que amagueu / aquest peu
1 font, 1974.
D'autres, assis en cercle, les pieds réunis au centre, doivent cacher un pied quand le chant s'arrête sur eux.
Lloc: Catalunya del Nord.
La gallina punicana / En fa un òu cada setmana, / Pòni un, pòni dos, pòni très, pòni quatre, / Pòni cinc, pòni sis, pòni set, / Pòni vuyt, pòni nòu, pòni deu, / La gallina de la Sèu. / Amaga tu aquèst sant pèu
1 font, 1901.
Els nòys y nòyes se assenten en una rodona ab les cames estirades, y 'l que guia el jòc se pòsa al mitj y diu... Aquèll a qui tòca'l número, dèu a magar la cama, y continua 'l jòc fins que 'n queda un sòl, que el el qui perd.
Lloc: Manresa.
La gallina punicana pon un ou cada semmana
1 font, 1805.
Cert jog.
Sinònim: V. Gallina.
La gallina punicana pon un ou cada semmana, etc
1 font, 1839.
Jog que usan los noys sentandse en roda ab las camas estiradas, y lo qui guia lo jog está al mitj, y diu axí: La gallina punicana pon un ou cada semmana, ne pon dòs, ne pon tres, y puja fins á vuit, contand dèsde las camas de un: en arriband al número vuit, aquell á qui toca, amaga la cama; y de èsta manèra va passand per los peus de tòts, y lo qui quèda sol, paga.
Equivalent en castellà: La pavada pone huevos á manadas.
Jog que usan los noys sentandse en roda ab las camas estiradas, y lo qui guia lo jog está al mitj, y diu axí: La gallina punicana pon un ou cada semmana, ne pon dòs, ne pon tres, y puja fins á vuit, contand dèsde las camas de un: en arriband al número vuit, aquell á qui toca, amaga la cama; y de èsta manèra va passand per los peus de tòts, y lo qui quèda sol, paga.
Equivalent en llatí: Quidam puerorum ludus.
Jog que usan los noys sentandse en roda ab las camas estiradas, y lo qui guia lo jog está al mitj, y diu axí: La gallina punicana pon un ou cada semmana, ne pon dòs, ne pon tres, y puja fins á vuit, contand dèsde las camas de un: en arriband al número vuit, aquell á qui toca, amaga la cama; y de èsta manèra va passand per los peus de tòts, y lo qui quèda sol, paga.
Equivalent en italià: Sorta di giuoco dei ragazzi.
Jog que usan los noys sentandse en roda ab las camas estiradas, y lo qui guia lo jog está al mitj, y diu axí: La gallina punicana pon un ou cada semmana, ne pon dòs, ne pon tres, y puja fins á vuit, contand dèsde las camas de un: en arriband al número vuit, aquell á qui toca, amaga la cama; y de èsta manèra va passand per los peus de tòts, y lo qui quèda sol, paga.
Equivalent en francès: Sorte de jeu d'enfans.
La gallina punicana pon un ou cada semmana, etc.
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: La galana, la pavada pone huevos á manadas, etc.
Equivalent en llatí: Ludus quidam.