Paremiologia catalana comparada digital

La llengua vagi i les mans quietes

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

La llengua vagi i les mans quietes

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 146. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 218. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 197. Universitat Miguel Hernández.

La llengua vaja, i les mans quietes

2 fonts, 1926.
Vol dir que es pot renyar i fer les observacions i censures que es vulguin sense necessitat de pegar.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llengua Refr. l)». Editorial Moll.
Recomana no fer ús de la violència física.
Equivalent en castellà: Similar: Hablando se entiende la gente | Las manos, quietas.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 469. Web.

La llengua vaja, però les mans quietes

1 font, 2008.
Per dir que es pot renyar però no pegar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 320. Editorial Moll.