Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 61. Librerías París-Valencia.
La mocada de Canet
5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1736.
La mocada de Canet
2 fonts, 1736.
És l'única dita de caràcter geogràfic d'aquest recull del segle XVIII: Segons Martí Gadea, fou originada perquè els veïns de Canet s'ajuntaren tots una nit dins l'almàssera del poble per tal de tractar un assumpte del comú i, n'hi hagué un que, volent atiar el cresol (mocar-lo), n'apagà sense voler la torçuda, i els veïns, en trobar-se a fosques, volent eixir avalotadament se'n feriren la majoria (Tipos, I, 144). De: Ros, Carles.
Font: Refr., 65.
Ser la mocá de Canet, que apagá el cresòl
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Ser la mocada de Canet que apagà el cresol
1 font, 1992.
Dóna una versió més completa que la de Ros. De: Alberola.
Font: Refr., 258.