La vellesa és molt lletja

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Vellesa», p. 81. Edicions Tres i Quatre.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 290», p. 670. Columna Edicions.

Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Envelliment / Joventut», p. 231. Universitat Miguel Hernández.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 192. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Vellesa», p. 74. Revue Catalane.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 146. Editorial Arte y Letras.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 92. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 24. Anubar Ediciones.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 147. Edicions Víctor.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.