Paremiologia catalana comparada digital

Les dones sempre són dones

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1900.

Les dones sempre són dones

8 fonts, 1936.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «30.7. Rondes i refranys de casament», p. 359. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1204. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 33. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 92. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1788», p. 879. Columna Edicions.
I és que ja se sap que el problema sembla que no té remei i «les dones sempre són dones» i que «quan les cabres faran llana, les dones faran bondat», raó per la qual no hi ha esperança, de moment.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 31. Consell Insular de Menorca.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.

Les dones sémpre són dones

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 9. Impremta Catalònia.

Les dones sempre son dones

1 font, 1900.
Y los homens sempre son homens.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 60. Editorial Rourich.