Paremiologia catalana comparada digital

Les dones sempre surten amb la seva

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 32. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 47. Pagès Editors.
És curiós com, de vegades, una dona no val res, i d'altres es presenta o mostra amb un gran poder, un poder incommensurable —per sobre d'ella mateixa— envers els homes i també sobre el món sencer. Del menyspreu més profund a la confessió de la por hi ha només una passa.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Estratègies d'adaptació i ús del llenguatge per les dones», p. 34. Consell Insular de Menorca.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. La dona», p. 210. Llibres de l'Index, S.A..
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.