Paremiologia catalana comparada digital

Les tres gràcies del llaurador són: llaurar dret, fondo i seguidet

12 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1934.

Llaura fondo, juntet i sovintet

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1039. Editorial Selecta-Catalonia.
Amb la llaurada fonda abans de les pluges deixem el terreny preparat per a la penetració de les arrels i per a l'absorció de l'aigua de la pluja. Cosa que no tothom sap fer.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «14. Els cereals. 14.1. El blat (Triticum sativum). 14.1.3. El conreu», p. 142. Manuscrit.
Refranys que concretant més ens diuen com ha de ser la llaurada.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.3. El llaurador: eines i instruments», p. 65. Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 377. Edicions 62.

Les tres gràcies del llaurador són: llaurar dret, fondo i seguidet

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1039. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 376. Edicions 62.

Femar la terra, llaurar a fondo i sembrar clar, vet ací les beceroles d'un bon hortolà

1 font, 1992.
Adobar o femar convé a totes les terres o collites.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Els treballs del camp. Adobar, femar», p. 28. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Les tres gràcies del llaurador són: llaurar dret, fondo i sovintet

1 font, 1984.
Refranys que concretant més ens diuen com ha de ser la llaurada.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.3. El llaurador: eines i instruments», p. 66. Manuscrit.

Les tres gràcies del llauradors són: llaurar dret, fondo i seguidet

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Llaura a fondo, i juntet i «assovintet»

1 font, 1992.
Aconsellen el pagès perquè tregui millor profit de la seva feina.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Els treballs del camp. Laurar, llaurar», p. 17. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Llaura fondo i juntet i asubintet

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. Alguns concells de paigés», p. 154. Impremta Querol, Tortosa.

Llaura fondo i juntet i sovintet

1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Dites del folklore tortosí: Consells de pagès», p. 244. Servei Local de Català de Tortosa.