Paremiologia catalana comparada digital

Lladre de camí ral

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Lladre de camí ral

5 fonts, 1803.
El que es dedica a assaltar els vianants rics en un camí principal.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Lladre», p. 258. Llibres de l'Index, S.A..
Un estafador vulgar.
Ens volia estafar d'una manera descarada; és un lladre de camí ral que no té ni l'astúcia de dissimular.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Saltejador». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: V. Lladre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Camí», p. 120.
Equivalent en llatí: Grassator.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Lladre», p. 43.
Equivalent en castellà: Salteador.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Lladre», p. 43.
Estafador.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Condicions personals», p. 26. Edicions 62.

Un lladre de camí ral

1 font, 1995.
Un estafador vulgar.
Sinònim: Un saltamarges, un atracador, un saltejador.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «U», p. 255. Edicions 62.