Paremiologia catalana comparada digital

Llançar-li el guant

14 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Llançar el guant

6 fonts, 1996.
Desafiar.
Loc. v. [LC]. Llançar un desafiament [a algú].
El partit progressista ha llançat el guant als moderats.
Originalment, quan una persona quedava ofesa, colpejava el rostre de l'ofensor amb un guant per desafiar-lo a un duel. També podia llançar-lo a terra davant d'ell. Actualment, guants i duels solen ser metafòrics.
Desafiar.
Sinònim: Reptar, provocar | Veg. tb. Jugar-se les cartes.
Desafiar-lo. Originalment, la persona ofesa colpejava el rostre de l'ofensor amb un guant per desafiar-lo a un duel; també podia llançar-lo a terra davant d'ell. Ara guants i duels solen ser metafòrics.
Li va llançar el guant per tal de veure qui acabaria primer la feina.
Provocació: desafiar.

Llançar el guant a algú

3 fonts, 1996.
Desafiar-lo.
Equivalent en castellà: Arrojarle el guante a alguien.
Desafiar-lo.
Originalment, la persona ofesa colpejava el rostre de l'ofensor amb un guant per desafiar-lo a un duel; també podia llançar-lo a terra davant d'ell. Ara guants i duels solen ser metafòrics.

Llançar el guant (a algú)

2 fonts, 2004.
Llançar el guant en senyal de desafiament / desafiar algú a un duel.
Va llançar el guant al seu rival perquè volia lluitar / Li va llançar el guant per tal de veure qui acabaria primer la feina.
Font: * / R-M.
Desafiar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

Llançar el guant a algú, en senyal de desafiament

1 font, 1926.
Fig., desafiar.
Si gosau dir yo no sia millor caualler que vós, yo us offir batalla a tota ultrança; e lançà-li un guant per guatge, Tirant, c. 100.

Llençar el guant

1 font, 1997.
Desistir, rendir-se, abandonar.
Desafiar algú.