Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 938. Editorial Selecta-Catalonia.
Lluna lluent, fred i vent
16 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.
Lluna lluent, fred i vent
12 fonts, 1951.
En canvi, quan la lluna es veu ben clara… Tot i que, si el cel està molt serè, ja sabem que fa més fred.
Lloc: Bellvís.
Lluna lluent, fred o vent
1 font, 2011.
Sinònim: Lluna lluent, sequedat o vent.
Lloc: País Valencià.
Lluna lluent, vent
1 font, 1982.
Lloc: Penedès.