Paremiologia catalana comparada digital

Mà morta

11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1969.

Mà morta

8 fonts, 1969.
Mà que es deixa inerta i, així, obedient a qualsevol impulsió exterior.
Deixa la mà morta, perquè pugui comprovar què li passa al canyell.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Inert». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
Posseïen un munt de terres en règim de mà morta / Segons el testament de son pare, heretà la casa pairal en mà morta.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Propietat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Mà fluixa el puny de la qual es blinca.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 7. Edicions Polígrafa.
Mà fluixa i blincadissa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà morta 1», p. 10. Edicions Polígrafa.
Mà morta, mà morta, pica aquesta porta!
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 72. Llibres de l'Index, S.A..
Deixar-la inerta.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mà, mans», p. 95. Editorial Millà.
Mà deixada inerta, a mercè de qualsevol impuls extern.
Sinònim: Mà relaxada.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 189. Edicions 62, accepció 1.
Possessor de béns inalienables.
Sinònim: Propietat, propietari.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 189. Edicions 62, accepció 2.

Fer la mà morta

1 font, 1994.
Deixar-la moixa.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.4.1. La mort. Frases fetes sobre la mort (o darrer sospir, o darrer viatge», p. 146. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Fer mà morta

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. F», p. 40. Edicions Víctor.

Quedar la mà morta

1 font, 2018.
Una part del cos immòbil, sense força.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La mort. I ara toca parlar dels morts que, gràcies a l'encant del llenguatge, estan ben vius», p. 388. Editorial Gregal.