Paremiologia catalana comparada digital

Més guanya hom per escoltar que per parlar

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1857.

Més guanya hom per escoltar que per parlar

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 87. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 179», p. 73. Columna Edicions.

Més guanya l'home per escoltar que per parlar

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 583», p. 167. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 216. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Més guanya hom per escoltar, que per parlar

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 40. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Mes guanya hom per scoltar que per parlar

1 font, 1857.
De: Salamo.
(1857): Sentencias morales, d'un còdex del Monestir de Sant Cugat del Vallès, dins Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, Tomo XIII, por D. Próspero de Bofarull y Mascaró «Com lom deu parlar poch», p. 252.

Més guanya l'hòme per escoltar, que per parlar

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 167. Editorial Arte y Letras.