Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1227. Editorial Selecta-Catalonia.
Ma mare no vol que em casi a Castelló de la Plana; si em crema, em casaré amb un sarrier d'Artana
12 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1935.
Ma mare no vol que em case en Castelló de la Plana, i si em creme em casaré amb un sarriero d'Artana
3 fonts, 1951.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Marina Baixa.
Ma mare no vol que em casi a Castelló de la Plana; si em crema, em casaré amb un sarrier d'Artana
2 fonts, 1978.
Ma mare no vol que em case / en Castelló de la Plana; / i, si em creme, en casaré / amb un sarriero d'Artana
1 font, 2011.
Diuen a la Plana.
Lloc: La Plana de Castelló (La Plana Alta).
Font: T 754, p511.
Ma mare no vol que em case en Castelló (de la Plana) i si em creme em casaré amb un sarriero d'Artana
1 font, 1935.
Ma mare no vol que em case en Castelló de la Plana, i si em creme em casaré amb un sariero d'Artana
1 font, 1992.
Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d'Artana
1 font, 2008.
Ma mare vol que me case / en Castelló de la Plana, / però jo me casaré / en un sariero d'Artana
1 font, 1992.
Cançons amoroses o religioses, simplement laudatòries que exalten les qualitats de les fadrines —o els fadrins— locals, i n'hi ha d'altres, en què aquests són contraposats als d'una altra localitat.
Lloc: Aín.