Comparances conegudes i no tan conegudes.
Magre com un Dijous Sant
12 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1867.
Magre com un dijous sant
8 fonts, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Un procediment per a embellir el llenguatge és l'ús de comparacions. A part les que cada escriptor inventa ara i adés, existeix un repertori popular de modismes comparatius. De: Grandia, Marian.
Font: Gramática etimològica catalana, Barcelona 1901, p178-180.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló.
Lloc: Nord-català.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Nord-català.
Comparacions.
Magre com un Dijous Sant
2 fonts, 1881.
Es diu d'una persona molt magra.
Aquell home és magre com un Dijous Sant: o no s'alimenta o és que està malalt.
Sinònim: Magre com un rupit, prim com un fideu, sec com un gaig.
Lloc: Rosselló.
Magre com un Dijous-Sant
2 fonts, 1907.
Lloc: Rosselló.
Extrait de J. Pépratx, 'Pa de casa'
Lloc: Catalunya del Nord.