Paremiologia catalana comparada digital

Mans d'estopa

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Mans d'estopa

2 fonts, 1926.
El qui deixa caure, per desídia, allò que porta en la mà.
Sinònim: Mans de segó | Mans de pàmpol.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà I.3». Editorial Moll.
Es diu a qui li cau tot, per desídia.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «M», p. 208. Juli Jordà Mulet.

Tenir mans d'estopa

1 font, 1979.
És sempre una mala condició, especialment per a la mestressa de casa.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les matèries tèxtils. De la borra i de l'estopa», p. 96. Universitat Politècnica de Catalunya.
Barroer. Grapallut, graponer. Poc destre. Es diu del que per desídia o poc mirament li cauen molt sovint les coses que porta a la mà.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les matèries tèxtils. De la borra i de l'estopa», p. 97. Universitat Politècnica de Catalunya.