Paremiologia catalana comparada digital

Marcar el pas

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1979.

Marcar el pas

9 fonts, 1979.
És el que fan els soldats quan desfilen.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «6.Llocs. 6.2. Camí i caminar. Dites», p. 247. Editorial Moll.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 135. Edicions Tívoli.
Marxar de manera compassada fent notar els passos.
Equivalent en castellà: Marcar el paso.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Marcar», p. 151. Enciclopèdia Catalana.
Fer el moviment del pas sense, però, avançar.
Equivalent en castellà: Marcar el paso.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Marcar», p. 152. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: V. Marcar.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Pas», p. 177. Enciclopèdia Catalana.
Marxar de manera acompassada fent notar els passos / fer el moviment del pas sense, però, avançar.
Es van posar en fila i van marcar el pas.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Marxar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Els soldats en formació marcaven el pas.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 224. Llibres de l'Index, S.A..
Fer el moviment del pas sense avançar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «pas, passada, passar, passera, passos», p. 115. Editorial Millà.
Fer el servei militar.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pas m.», p. 248. Edicions 62.

Marcar el pas del temps

1 font, 1988.
[...] les paraules ansioses van marcar el pas del temps d'ençà que l'ama entrà al saló després d'una migdiada més curta que altres dies.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Quarta part. La garbinada blanca. V», p. 317. Edicions de la Magrana.