Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1215. Editorial Selecta-Catalonia.
Mare, si marit me'n deu, no me'l deu de la Mussara, que la boira sempre hi jau i la terra no m'agrada
11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1917.
Mare, si marit me'n deu, no me'l deu de la Mussara, que la boira sempre hi jau i la terra no m'agrada
4 fonts, 1935.
Molts pobles del Camp i comarques veïnes disposen també del seu propi refrany o corranda, de significat i procedència ben diferent, tot i que, a hores d'ara, algunes expressions referides a un poble concret poden ser poc o gens conegudes per molts dels seus habitants.
Mare, si marit me'n deu, no me'l deu de la Mussara, que la boira sempre hi jeu i la terra no m'agrada
2 fonts, 1978.
Ai mare! Si marit me deu, no me'l deu de la Mussara, que la boira sempre hi jeu i la terra no m'agrada
1 font, 1992.
Mare, si aimant me'n dau / no me'l dau de la Muçara / que la boira sempre hi jau / i la terra no m'agrada
1 font, 1917.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Mare, si aimant me'n dau, no me'l deu de la Mussara, que la boira sempre hi jau i la terra no m'agrada
1 font, 1992.
Mare, si marit em deu, no me'l deu de la Mussara, que la boira sempre hi jau, i la terra no m'hi agrada
1 font, 2020.
Actualment deshabitat, era un poble boirós i amb fama de terra poc fèrtil.
Lloc: La Mussara (actualment t.m. de Vilaplana) (Baix Camp).