Paremiologia catalana comparada digital

Massa me'n dones!

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.

Massa me'n dones

2 fonts, 2008.
Es diu desconfiant de promeses, afalacs, obsequis.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1797. Publicacions de la Universitat de València.

Massa m'en dones, roin será

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «M», p. 35. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Massa m'en dones!

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 163. Editorial Arte y Letras.

Massa me'n dones, roín serà

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 213. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Massa me'n dones!

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 101. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Massa me'n dónes!

1 font, 2017.
Quan una persona és o exagera un fet i l'interlocutor expressa un grau d'incredulitat.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Ipcite.cat (2017): Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre - Ipcite.cat «Les expressions populars ebrenques - https://ipcite.cat/inventari/3/53». Web.