Paremiologia catalana comparada digital

Menja, beu i estoja els doblers

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Menja, beu i estoja els doblers

2 fonts, 1992.
Màxima de l'egoisme perfecte.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Menjar», p. 74. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1434», p. 799. Columna Edicions.

Menja, beu, i estoja 'ls doblés

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVII.- Egoisme - Escepticisme», p. 300. Institut Menorquí d'Estudis.

Menja, beu, i estoja doblers

1 font, 1984.
Egoisme pur.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 202. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Menja, beu, i estoja els doblers

1 font, 1993.
Màxima de l'egoisme perfecte.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1777 Menja», p. 245. Institut Menorquí d'Estudis.