Paremiologia catalana comparada digital

Menjar-se les mans a mossos

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Menjar-se les mans a mossos

4 fonts, 1992.
Estar dins la més absoluta misèria.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Dites», p. 378. Editorial Moll.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Desesperació. Desesperació, malsofriment», p. 658. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Por, covardia, esglai. Preocupació, remordiment», p. 681. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 49», p. 612. Columna Edicions.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. M», p. 45. Edicions Víctor.

Menjar-se ses mans a mossos

1 font, 1984.
Misèria absoluta.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. M. Conjugacions vàries», p. 95. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Menjarse les mans a mòssos

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 165. Editorial Arte y Letras.