Paremiologia catalana comparada digital

Menjar amb dos plats

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Menjar en dos plats

5 fonts, 1996.
Sinònim: Ser més llest que el foc (o que una aranya, o que una fura).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «559», p. 164. Garsineu Edicions.
Tindre dos intencions.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 128. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Aprofitar-se d'una doble oportunitat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Aprofitar-se d'una doble oportunitat.
Sinònim: Ésser oportunista.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «M», p. 216. Edicions 62.
Oportunista.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques dolentes respecte als altres», p. 17. Edicions 62.

Menjar amb dos plats

4 fonts, 1926.
Tenir dues intencions.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Plat Loc. m)». Editorial Moll.
Tenir dues intencions.
No te'n refiïs; és d'aquells que menja amb dos plats.
Sinònim: Fer dues cares.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fingir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2271», p. 225. Columna Edicions.
Fingir. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Menjar ab dos plats

1 font, 1865.
Fr. met. que's diu del qui sol·licita ó espera dos ó mès conveniéncias pera lograr lo que mès aviat puga.
Equivalent en castellà: Tener el pié en dos zapatos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Plat», p. 357. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. que's diu del qui sol·licita ó espera dos ó mès conveniéncias pera lograr lo que mès aviat puga.
Equivalent en llatí: Duplice spe frui.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Plat», p. 357. Hermanos Espasa, Editores.