Paremiologia catalana comparada digital

Menjar massa salat o coent emmalalteix la gent

17 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1898.

Menjar massa salat o coent posa malalta la gent

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1085. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 298. Edicions 62.

Massa salat o massa coent fa posar malalta la gent

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

Massa oli o massa coent fa posar malalta la gent

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 297. Edicions 62.

Menjar massa salat o coent / emmalalteix a la gent

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Massa», p. 124. Edicions Polígrafa.

Menjar massa salat o coent emmalalteix la gent

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1487», p. 39. Columna Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 186», p. 796. Columna Edicions.

Menjar massa salat o coent, / emmalalteix la gent

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Coent», p. 101. Edicions Polígrafa.

Menjar massa salat o coent, emmalalteix a la gent

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: A quien come picante, peor le está el 'poniente' que el 'levante' (Casal y Aguado).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 225. Centre Excursionista de Catalunya.
Encén la sang.
Equivalent en castellà: La pimienta, escalienta.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 225. Centre Excursionista de Catalunya.

Menjar massa salat o coent, emmalalteix la gent

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Menjar», p. 75. Editorial Moll.

Menjar massa salat ó cohent, enmalalteix á la gent

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «II. Sobre medicina é higiene». Estampa de'n Tomás Carreras.

Menjar salat i coent, emmalalteix la gent

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.14. Vertader o fals?», p. 220. Editorial Moll.