Paremiologia catalana comparada digital

Menys

40 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1805.

Menys

11 fonts, 1805.
Adv., adj. i prep.
Equivalent en castellà: Menos.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menys». Editorial Moll.
Adv. i adj. Més poc.
A perdre la quitació d'aquells de sinch dies o de menys, segons que a ell serà vist faedor, Ordin. Palat. 58 | Enyora menys lo firmament, Canigó iii.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menys I.1». Editorial Moll.
Traient-ne, descomptant-ne.
Qui ha dos palms menys quart d'ample, Codi Çagarriga 125 | Tres onzes menys mig quart, Inv. Exarch, a. 1517.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menys I.2». Editorial Moll.
Excepte, fora de.
Que'ns clamaua… que uolguéssem sa dretura, e que menys de nós no la podia hauer d'altre hom del món, Jaume I, Cròn. 34 | Pensem en qualsevol cosa menys en lo que devem, Guinot Capolls 98.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menys I.3». Editorial Moll.
Vau aprendre les preposicions en castellà? Aquestes són les catalanes, segons el IEC.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://x.com/jbadia16/status/1811874423613587892». Twitter.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis de negar», p. 98. Web.
Sinònim: Menos (cast.) | Manco.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «V. Harmonía de les paraules: Prosodia. Barbarismes. M », p. 97. Baguñá, editor.
Sinònim: Menos.
Equivalent en castellà: Ménos.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de negacion», p. 62. Hermanos Espasa, Editores.
Adv.
Equivalent en castellà: Menos.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 174. Editorial Diàfora.
Adv. ant.
Sinònim: V. Ménos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Menys», p. 85.
Adverbis de manera.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Adverbis de manera», p. 78. Edicions Polígrafa.
Menos, més poc.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Menys», p. 153. Edicions Polígrafa.
Les adverbes de quantité.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon; Verdaguer, Pere (1977): Terra Nostra, 25 - El català a l'escola primària «Grammaire: L'adverbe», p. 73. Terra Nostra.
Equivalent en castellà: Ménos.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de negació», p. 141. Imprenta de A. Berdeguer.
Adv. ant.
Sinònim: Ménos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Menys», p. 219. Impremta de Josep Torner.

Menos

4 fonts, 1814.
Adv., castellanisme, per «menys».
Y menos los sia lícit en gonellas de drap, doc. a. 1486 (Hist. Sóller, i, 859) | No menos faré jo axò, tant mateix faré jo axò, Lacavalleria Gazoph | Li esbrina tots los fets, menos son crim, Canigó ix.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menos». Editorial Moll.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis de comparar», p. 98. Web.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis de negar», p. 98. Web.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis de quantitat», p. 97. Web.
Equivalent en castellà: Ménos.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de cantidad», p. 61. Hermanos Espasa, Editores.
Equivalent en castellà: Ménos.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de comparacion», p. 61. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Menys.
Equivalent en castellà: Ménos.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de negacion», p. 62. Hermanos Espasa, Editores.
Tiempo y negacion.
Equivalent en castellà: Menos.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Adverbios simples y compuestos», p. 90. Imprenta del Ferrocarril.

Ménos

2 fonts, 1805.
Exceptat, com: tòt ménos axó.
Equivalent en castellà: Ménos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ménos», p. 84.
Adv. m. comp.
Equivalent en castellà: Ménos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ménos», p. 84.
Adv. m. comp.
Equivalent en llatí: Minus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ménos», p. 84.
Exceptat, com: tòt ménos axó.
Equivalent en llatí: Praeter, extra.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ménos», p. 84.
Las disjunctivas, que marcan una desunió en las cosas de ques parla.
Equivalent en castellà: Ménos.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol IX. De las conjunccións», p. 155. Imprenta de A. Berdeguer.
Equivalent en castellà: Ménos.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de cantitat», p. 140. Imprenta de A. Berdeguer.
Equivalent en castellà: Ménos.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de comparació y de dupte», p. 142. Imprenta de A. Berdeguer.
Equivalent en castellà: Ménos.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de negació», p. 141. Imprenta de A. Berdeguer.

Mens

2 fonts, 1926.
Adv., grafia ant., per «menys».
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mens». Editorial Moll.
Ant. Més poc.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mens», p. 150. Edicions Polígrafa.

Meins

1 font, 1926.
Adv. grafia ant.
Sinònim: V. menys.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Meins». Editorial Moll.

Mencos

1 font, 1926.
Adv., forma dialectal: Menys.
Amb mencos de sa meitat en tindràs prou, Ruyra Pinya, ii, 184 | Sabés callar, al mencos, ibid. 40.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mencos». Editorial Moll.

Menos (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Menys | Manco.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «V. Harmonía de les paraules: Prosodia. Barbarismes. M », p. 97. Baguñá, editor.

Menos (menys)

1 font, 1969.
Més poc. Adverbi de quantitat.
Me'n dones menos que a ell | En tinc menos.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Menos (menys)», p. 150. Edicions Polígrafa.

Meny

1 font, 1926.
Sinònim: V. Menys.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Meny». Editorial Moll.

Mènys

1 font, 1907.
Advèrbis quantitatius.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 29. Advèrbis», p. 18. Baguñá, editor.

Meyns

1 font, 1926.
Adv., gafia ant.
Sinònim: V. menys.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Meyns». Editorial Moll.