Paremiologia catalana comparada digital

Migjorn, aigua enjorn

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Migjorn, aigua enjorn

4 fonts, 1926.
Sinònim: Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigueta | Migjorn d'hivern, pluja d'infern | Migjorn a l'hivern, purna d'infern | Vent de migjorn, pluja dejorn.
Lloc: Cullera.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Migjorn refr. d)». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Enjorn = prest, aviat, prompte. No és un vent durador.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent migjorn (procedent del sud o migdia)», p. 627. Web.
Lloc: Cullera (Ribera Baixa).
Font: DCVB.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Migjorn», p. 70. Edicions del Bullent.

Migjorn, pluja l'altre jorn

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.

Migjorn aigua enjorn

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Migjorn, / pluja l'altre jorn

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 44. La Neotípia.

Migjorn: aigua enjorn

1 font, 1994.
El migjorn (anomenat xativí a la Ribera del Xúquer), vent del sud: dolç, no freqüent i de curta durada. No obstant això, qualque pic duu pluges.
Lloc: País Valencià.
Font: Cullera.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «3. Primavera 3.3. Vents primaverals. El migjorn», p. 66. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.