Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 776», p. 869. Columna Edicions.
Mon pare moro, jo moro
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1992.
Mon pare moro, jo moro
2 fonts, 1992.
D'altres ja no es fan servir. De: Despuig, Cristòfor.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.
Tant en la forma curta com en la llarga, els editors donen un significat semblant al de 'tal com viu el pare, vol viure el fill'. La forma llarga en el PL (moro) té la següent definició:. De: Despuig, Cristòfor.
Segons l'edició que fem servir, el refrany té la forma curta i així queda recollit en la PCC (P 776), com a únic registre, extret del PL; tanmateix, a les altres edicions (i també en el PL) començaria abans: Guardau no sia mon pare moro, jo moro.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.
(Guardau no sia) Mon pare moro, jo moro
1 font, 2018.
Aquest refrany el podem trobar en forma curta o llarga. Tant en una forma com en altra, el significat seria semblant al de 'tal com viu el pare, vol viure el fill', corroborat per un escrit de principi del segle XVII, on es pot llegir, en referència a les predicacions per a convertir els moriscos: «Después de aver predicado nos respondían estos desdichados: «mi padre moro, yo moro». De: Farnés, Sebastià.
Sinònim: Guardau no sia mon pare moro, yo moro.
Equivalent en castellà: Mi padre moro, yo moro.
Font: PCC (P: 776).
Mon pare moro, jo moro (cont.)
1 font, 2009.
Ant. que nota al vici de corretgir las faltas en los demès y no en nosaltres mateixos. De: Despuig, Cristòfor.
Don Pedro comenta quan perillós és el fet que els ciutadans es conformin amb ésser uns igual als altres, i això passa de pares a fills sense cap intent de canvi o superació.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.