Paremiologia catalana comparada digital

Ningú les menja que no les cagui

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1919.

Ningú les menja que no les cague

6 fonts, 1919.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 177. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «N», p. 82. Ajuntament d'Alzira.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1499», p. 42. Columna Edicions.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «N», p. 43. Real Academia de Historia.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 231. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. N», p. 154. Edicions Víctor.

Ningu les menja que no les cague

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «N», p. 106. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).