Paremiologia catalana comparada digital

Ningú no sap la vida fins que és finida

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1935.

Ningú no sap la vida fins que és finida

4 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 54. Edicions El Mèdol.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La vida», p. 276. Edicions 62.

Ningú no sap de la vida, fins que és finida

1 font, 2008.
No es pot fer un resum, fins que hagi acabat la història.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.3. La vida. Refranys», p. 360. Editorial Moll.