Paremiologia catalana comparada digital

Ningú pot perdre el que no té

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1736.

Ningú pot perdre el que no té

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui en té, en perd.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1735», p. 106. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 402. Edicions 62.

Ningú no pot perdre, el que no té

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.

Ningú pot perdre «lo» (allò) que no té

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 231. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ningú pot perdre lo que no té

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 80. Librerías París-Valencia.

No es pot perdre allò que no es té

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. N», p. 155. Edicions Víctor.