Paremiologia catalana comparada digital

A cara o creu

44 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1915.

A cara o creu

13 fonts, 1951.
Dels vells jocs de gresca, d'origen grec, en què es tiren les monedes enlaire. També significa la facilitat, subtilitat i poca consistència d'una cosa, referint-se als dos costats de les monedes, en les quals hi havia gravades la cara del monarca en l'una i la creu en l'altra.
Sinònim: Creu o barres.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 216. Editorial Selecta-Catalonia.
Decidir alguna cosa llançant una moneda a l'aire.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. A», p. 9. Editorial Marfil, accepció 1.
Arriscadament.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. A», p. 9. Editorial Marfil, accepció 2.
Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l'atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
Ens ho jugarem a cara o creu.
Equivalent en castellà: A cara o cruz.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Cara», p. 54. Enciclopèdia Catalana.
Arriscadament.
Jugar-se la vida a cara o creu en una empresa.
Equivalent en castellà: A cara o cruz.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Cara», p. 54. Enciclopèdia Catalana.
Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l'atzar, consistent a llançar una moneda enlaire.
Equivalent en alemany: Kopf od Zahl?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Cara», p. 186. Enciclopèdia Catalana.
Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l'atzar, consistent a llançar una moneda enlaire.
Equivalent en anglès: Heads or tails.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Cara», p. 186. Enciclopèdia Catalana.
Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l'atzar, consistent a llançar una moneda enlaire.
Equivalent en castellà: Cara o cruz.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Cara», p. 186. Enciclopèdia Catalana.
Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l'atzar, consistent a llançar una moneda enlaire.
Equivalent en francès: À pile ou face.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Cara», p. 186. Enciclopèdia Catalana.
Arriscadament / amb risc, d'una manera arriscada.
Jugar-se la vida a cara o creu en una empresa / Li agraden molt els esports d'aventura. Viu a cara o creu.
Font: EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Arriscadament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sortejant / procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l'atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
Ho resoldrem a cara o creu; qui traurà cara començarà / S'ho jugaren tot a cara o creu / Fer-ho a cara o creu.
Font: R-M / R-M / Fr.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Atzar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Del vell joc grec de tirar les monedes enlaire, com a terme de joc i també per a significar la facilitat, subtilitat i poca consistència d'una cosa.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 132. Editorial de Vecchi.
Equivalent en castellà: A cara o cruz.
Font: DE.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Cara», p. 195. Estudios Románicos.
Jugar a cara o creu.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 12. Llibres de l'Index, S.A.
Fins i tot és possible que algú voti a cara o creu, segons caigui una moneda llançada a l'aire.
Puig, Valentí (1995): Avui «Diàleg. L'ofici de prometre massa», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 178. Universitat Miguel Hernández.
Sortejant.
Sinònim: A sorts, a la sort, a estirapalletes, a busques.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 9. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. A», p. 19. Edicions Víctor.
Arriscadament, atzar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Fer-s'ho a cara o creu

7 fonts, 1996.
Sinònim: v. Anar a sorts.
Equivalent en castellà: Hechar algo a cara o cruz.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 47. Edicions 62.
Sinònim: Fer-s'ho a palletes.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Activitats 2», p. 123. Editorial Marfil.
Jugar-s'ho tot a la sort, a l'atzar. Fer-s'ho a la carta més alta.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. F», p. 52. Editorial Marfil.
Jugar-ho a l'atzar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Per decidir qui seria el que parlaria en públic, s'ho van fer a cara o creu.
Sinònim: Jugar-s'ho a cara o creu.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 198. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 181. Universitat Miguel Hernández.
Jugar-ho a l'atzar.
Sinònim: Decidir a l'atzar, fer-s'ho a palletes, sortejar, anar a sorts, fer-s'ho a la sort, treure busques, fer-s'ho a la carta més alta, fer-s'ho a parells o a senars.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 186. Edicions 62.
Sortejar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Acord», p. 83. Edicions 62.

A cara i creu

2 fonts, 1967.
Vendre a preus molt baixos, a sota preu.
Sinònim: A dar i redar.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cara», p. 56. Editorial Pòrtic.
Joc en el qual els infants tiren na moneda en l'aire per sortejar-se una penyora.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara 5», p. 205. Edicions Polígrafa.

Cara o creu

2 fonts, 1961.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 990», p. 683. Columna Edicions.
Provar sort.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «C», p. 15. Autoedició.

Jugar a cara i creu

2 fonts, 1926.
Jugar a tirar una moneda a l'aire, posant cada jugador a favor d'una de les dues superfícies planes de la moneda, i guanyant o perdent segons que quedi a la vista o tapada la superfície triada.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cara III.1». Editorial Moll.
Confiar-se a l'atzar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «joc, jugada, jugar, jugar-se», p. 75. Editorial Millà.

Cara i creu

1 font, 1926.
Joc d'atzar en què es llencen monedes a l'aire i les guanya el qui ha endevinat la cara de la moneda que restaria visible en haver caigut la moneda a terra; l'anvers de la moneda es diu «cara» (Men.), «cap» (Cat., Val.) o «cart» (Mall.), i el revers es diu «creu».
No hi ha valgut el torn, ni fer-s'ho a cara o creu, ni jogar-s'ho a palletas, Pons Auca 94.
Sinònim: Cap i creu | Cart i creu.
Lloc: Cat., Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Creu III.3». Editorial Moll.

Cara o creu?

1 font, 2024.
Expressió utilitzada a l'hora de llançar una moneda demanant quina de les cares tria el contrincant, si aquella on hi ha la cara (efígie) o l'altra.
Sinònim: Sant Joan o barres.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Creu», p. 140. Llibres de l'Index, S.A.

Jugar a cara o creu

1 font, 1979.
Confiar-se a l'atzar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «creu, creus», p. 33. Editorial Millà.

Jugar a cart o a creu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1310», p. 750. Columna Edicions.

Jugar-se (una cosa) a cara o (o i) creu (o fer-s'ho a cara o (o i) creu)

1 font, 1997.
Jugar-se alguna cosa a la sort, tirant una moneda enlaire i guanyant el qui encerta la superfície visible de la moneda en caure a terra anvers o cara o revers o creu.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cara f.», p. 85. Edicions 62.

Jugar-se (una cosa) a cara o creu

1 font, 1997.
Sinònim: V. Cara.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Jugar v. tr. i prnl.», p. 197. Edicions 62.

Jugar-se a cara o creu

1 font, 2003.
Confiar-se a l'atzar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «J», p. 89. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Jugar-se-la a cara o creu

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Joc». Web.

Jugar-se'l a cara i creu

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Jugar-se'l de mitg a mitg | Jugar-se'l a la chuca-cel·la.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

S'ho ha jugat tot a cara i creu

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «S», p. 43. Autoedició.

S'ho han fet a cara o creu

1 font, 1967.
Procediment per a sortejar una cosa, que es fa tirant en l'aire una moneda per veure quina banda ha quedat damunt.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Creu», p. 268. Edicions Polígrafa.