Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 151. Seuba Edicions.
No em diguis ben casada, que no em vegis enterrada
7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1900.
No-m digues ben fadada fins que-m veuràs soterrada
2 fonts, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
No em digues ben nada que no em vegis ben enterrada
1 font, 1992.
No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada
1 font, 1992.
No em diguis ben casada, que no em vegis enterrada
1 font, 2013.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).