Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1111. Editorial Selecta-Catalonia.
No et fiïs de la casada que va massa endiumenjada
6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.
No et fiïs de la casada que va massa endiumenjada
3 fonts, 1951.
Equivalent en francès: Méfie.toi de la femme mariée qui porte trop de luxe.
Lloc: Catalunya del Nord.
No et fiïs a la casada, que va massa endiumenjada
1 font, 1987.
Equivalent en francès: Ne te fie pas à la (femme) mariée, qui est trop endimanchée.
Lloc: Perpinyà.
No et fiïs de la casada / que va massa endiumenjada
1 font, 1968.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
No et fiïs de la casada que va sempre endiumenjada
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.