Paremiologia catalana comparada digital

No et fiïs de la casada que va massa endiumenjada

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

No et fiïs de la casada que va massa endiumenjada

4 fonts, 1926.
Lloc: Santa Coloma de Q.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Endiumenjat, -ada Refr». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1111. Editorial Selecta-Catalonia.
Equivalent en francès: Méfie.toi de la femme mariée qui porte trop de luxe.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les dones / Les femmes», p. 40. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 239. Edicions 62.

No et fiïs a la casada, que va massa endiumenjada

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Ne te fie pas à la (femme) mariée, qui est trop endimanchée.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 148. Sport-Entraide-Amitié.

No et fiïs de la casada / que va massa endiumenjada

1 font, 1968.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Endiumenjar-se», p. 370. Edicions Polígrafa.

No et fiïs de la casada que va sempre endiumenjada

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Solters, casats i matrimoni», p. 94. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.