Paremiologia catalana comparada digital

Les criatures diuen allò que senten a dir

52 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1805.

Les criatures diuen allò que senten dir

9 fonts, 1982.
Un altre refrany diu que els petits tenen ulls i orelles.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.2. Edats. Infantesa i vellesa», p. 344. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La infantesa», p. 31. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 86. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 194. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 57. Seuba Edicions.
(1999): L'Estel «Refranys (III)», p. 11. Revista L'Estel.

Les criatures diuen allò que senten a dir

5 fonts, 1988.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 567. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 38. Editorial Millà.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 105. Museu Arxiu de Sentmenat.

Les criatures diuen el que senten dir

4 fonts, 1951.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 232. Manuscrit.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el criar». Web.
Equivalent en francès: Les enfants répètent ce qu'ils entendent dire.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 130. Robert Morel Editeur.

Las criaturas diuen lo que sènten á dir

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Dicen los niños en el solejar lo que oyen á sus padres en el hogar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sentir», p. 320.
Equivalent en llatí: Ne pueros audire sinas quae indigna referri.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sentir», p. 320.
Equivalent en llatí: Quae auscultant tectis fantur iniqua palam.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sentir», p. 320.
Ref. que ensenya lo cuidado que deuen tenir los pares davant dels fills en acciòns y paraules; perqué èlls las aprenen incautamènt del sèu exemple, y las diuen y usan sèns reparo ni reflexió.
Equivalent en castellà: Dicen los niños en el solejar lo que oyen á sus padres en el hogar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya lo cuidado que deuen tenir los pares davant dels fills en acciòns y paraules; perqué èlls las aprenen incautamènt del sèu exemple, y las diuen y usan sèns reparo ni reflexió.
Equivalent en francès: Les enfants parlent comme les perroquets.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya lo cuidado que deuen tenir los pares davant dels fills en acciòns y paraules; perqué èlls las aprenen incautamènt del sèu exemple, y las diuen y usan sèns reparo ni reflexió.
Equivalent en italià: I ragazzo parlano come il pappagallo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya lo cuidado que deuen tenir los pares davant dels fills en acciòns y paraules; perqué èlls las aprenen incautamènt del sèu exemple, y las diuen y usan sèns reparo ni reflexió.
Equivalent en llatí: Ne pueros audire sinas quae indigna referri.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya lo cuidado que deuen tenir los pares davant dels fills en acciòns y paraules; perqué èlls las aprenen incautamènt del sèu exemple, y las diuen y usan sèns reparo ni reflexió.
Equivalent en llatí: Quae auscultant tectis fantur iniqua palam.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.

Les criatures diuen a la plaça el que senten a casa

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3763», p. 371. Columna Edicions.
Recomana no dir certes coses en presència de xiquets perquè no saben guardar secrets i diuen fora de casa allò que senten dir als pares, inclús usant paraules de les que desconeixen el significat.
Sinònim: Similars: Les criatures fan lo que veuen fer als grans | Les mones de Tetuan, lo que veuen fer fan | Secrets davant de la gent, senyal de poc coneixement.
Equivalent en castellà: Connex: Pelean las comadres y se descubren los secretos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 567. Web.

Les cries diuen lo que senten dir

2 fonts, 1980.
Los hijos dicen lo que oyen a sus padres.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 36. Comercial Denes, SL.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 8. Anubar Ediciones.

El que els pares diuen a casa els infants diuen a la plaça

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 257. Edicions 62.

El que els pares diuen a casa els infants diuen a plaça

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1101. Editorial Selecta-Catalonia.

El que els pares diuen a casa, els fills ho diuen a la plaça

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Els fillets menuts diuen el que senten dir

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Fills i filles», p. 82. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ets al·lots, diuen lo que senten a dir

1 font, 1984.
Davant al·lots, s'ha de parlar bé.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parentiu», p. 249. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ets infants diuen lo que senten

1 font, 2013.
Vol dir que son els millors testimonis.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. E», p. 6. Cultura Popular de Menorca.

Ets infants diuen ses coses tan com les senten

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 167. Consell de Mallorca.

Las criaturas diuen lo que senten á dir

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Dicen los hijos en el solejar lo que oyen á sus padres en el hogar.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 649. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Las criaturas diuhen lo que senten á dir

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Dicen los niñosen el solejan lo que oyen á sus padres en el hogan.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «507», p. 116. Imprenta de Saurí y Compañía.

Las criatures diuen a plassa lo que senten a casa; ò qui té gossos a casa, treu els òssos a fòra

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Dicen los niños en el solejar lo que oyen á sus padres en el hogar.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.

Les criatures dihuen lo que senten dir

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 60. Editorial Rourich.

Les criatures diuen «lo» que senten dir

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 567. Web.

Les criatures diuen el que senten a dir

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3764», p. 371. Columna Edicions.

Les criatures diuen el que senten als grans

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Criatures», p. 906. Editorial Selecta-Catalonia.

Les criatures diuen el que senten dir (o allò que senten dir)

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 260. Edicions 62.

Les criatures diuen lo que òuen dir

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 148. Editorial Arte y Letras.

Les criatures diuen lo que senten dir

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Les criatures diuent a plaça lo que senten a casa

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Les criatures fan el que veuen fer als grans

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Les enfants font ce qu'ils voient faire aux grandes personnes.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 130. Robert Morel Editeur.

Les criatures solen dir el que han sentit a dir

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Les enfants ont l'habitude de répéter ce qu'ils ont entendu dire.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Qui pledeja… malalteja», p. 123. Sport-Entraide-Amitié.

Les criatures solen dir el que han sentit dir

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Qui pledeja malalteja», p. 172. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Solen dir las criaturas / lo que senten à dir ellas

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 45. Imprempta de Carlos Latrobe.