Paremiologia catalana comparada digital

No li ha picat mal poll!

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1922.

No li ha picat mal poi

1 font, 1926.
Es diu d'una persona escarmentada, que ha tingut mala sort en les seves coses.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «2 Poll Loc. b)». Editorial Moll.

No li ha picat mal pói!

1 font, 1922.
Dita a un que l'han espavilat. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0605/0046 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369542». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

No li ha picat mal poll!

1 font, 2003.
Es diu d'una persona escarmentada.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 130. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

No li picará mal poll!

1 font, 1922.
Frase vulgar que remembra la punició en que cau qui ha comés una infracció.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (Junio de 1922) «Fraseología valenciana», p. 200. Societat Castellonenca de Cultura.