Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1866», p. 642. Columna Edicions.
No m'apreteu, que diré el que no voleu
7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.
No m'«apreteu», que diré el que no voldreu
1 font, 1992.
No m'apreten, que diré lo que vòlen
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
No m'apreteu, / que diré el que no voldreu
1 font, 1966.
Lloc: Lleida.
No m'apreteu, que diré el que no voldreu
1 font, 2003.
No m'apreteu, que diré el que no voleu
1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
No m'apreteu, que diré el que voldreu
1 font, 2003.
No m'apreteu, que diré lo que no voldreu
1 font, 1926.
Ho diuen per amenaçar amb la declaració de faltes d'altri en venjança d'esser oprimit per aquell.
Font: Labèrnia Dicc.