Paremiologia catalana comparada digital

Sense ofici ni benefici

66 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1803.

No tenir ofici ni benefici

17 fonts, 1803.
No tenir cap professió.
Equivalent en castellà: No tener oficio ni beneficio.
No siguis fleuma, dona! Amb qui millor podria casar-se que amb un jutge? D'altres no tenen ofici ni benefici i el senyor jutge va mudat tot el dia, és educat i parla com un llibre sense fulls.
Frases fetes en què queda palès que hi ha gent a qui no li agrada gaire fer la feina que fa i que els guanya la mandra i la peresa. També, però, són reflex de la crítica constant i el judici cap al rendiment o queixa envers els treballadors.
No tenir un mitjà per a guanyar-se la vida.
Com que no va estudiar quan tocava, ara treballa en el que li surt i no té ofici ni benefici.
No tenir una manera fixa de treballar, de guanyar-se la vida.
El seu soci no tenia ofici ni benefici i li va tirar per terra el negoci / És un home sense ofici ni benefici; no té res de res.
Font: * / R-M.
Sinònim: Anar més just (o estret) que les calces d'un capellà.
Equivalent en castellà: No tener oficio, ni beneficio.
Equivalent en llatí: Vivere vitam omni arte, aut munere expertem.
F. fam.
Equivalent en castellà: No tener oficio ni beneficio.
F. fam.
Equivalent en castellà: Sin oficio ni beneficio.
F. fam.
Equivalent en llatí: Vivere ingenio vitam omni arte, aut munere expertem.
Sinònim: Qui té ofici, té benefici.
Estar completament abandonat.
Lloc: Cat., Bal., Val.
No tenir una manera fixa de treballar, de guanyar-se la vida (D.).
No tenir una feina segura.
Lloc: Menorca.
Peimer, per donar fenya als que no tenen ofici ni benefici, i segon, per espatllar els que hi entren sencers.
Lloc: Garrigues.
Esser molt pobre, passar necessitat.
Sinònim: Anar prim | Passar-ho prim | Anar o estar escurat | Passar-ho estret | Viure estret | Anar amb sa closca an es cul | Anar amb so cul en es cossi | Estar amb ses mans damunt es cap | Menar o dur es ca magre | Menjar-se o roegar-se ses ungles.
Lloc: Mallorca.
No saber guanyar-se la vida.
Tu sí que has canviat com un mitjó. Tenia raó la meva mare quan deia que no tenies ofici ni benefici.
On vas a parar, amb un xicot de Barcelona que no té ofici ni benefici, i ademés músic, pobra Enriqueta.
Lloc: Girona (Gironès).

No té ofici ni benefici

9 fonts, 1961.
A alguns pareix que se'ls amontona la sort, o simplement les coses els roden bé, fan bona cara. D'altres al contrari, fan mala cara normalment. Hi ha una bona mostra pels qui es queden despagats. Ho tenen molt negre.
Lloc: Alcoi.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Lloc: Girona (Gironès).
Aquell que la passa molt justa i es poc treballador.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Lloc: Amposta.
Lloc: País Valencià.

Sense ofici ni benefici

9 fonts, 1968.
Parlen del treball, o de treballs en general.
Lloc: Alcoi.
Sense mitjans de guanyar-se la vida.
Era un pobre sense ofici ni benefici.
Lloc: Vic (Osona).
Sense mitjans per guanyar-se la vida.
Font: BM, CL, CR, FV, FX, MR, MR, MS, TX, VR, VT.
… seria una desprotecció per a moltes persones, quasi sempre dones, que han dedicat la seva vida al marit, als fills i a la llar i que a determinades edats es troben solets i "sense ofici ni benefic.
Sense mitjans de guanyar-se la vida.
Sinònim: Perdulari, pelacanyes, mort de gana, pelat, miserable.
No he inclós els refranys (tenen un contingut moralitzant i/o de saviesa popular), mereixedors de ser considerats a part, ni les frases que es diuen igual en castellà.
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Igual que sa mare. Igual de tranquilàs i de desorientat. Com ella, sense ofici ni benefici.
Després vaig saber que li recava tenir rellogats, li feia por ficar-se un pixavagant a casa, un d'aquells barruts sense ofici ni benefici que van d'un lloc a l'altre sense pagar mai la dispesa.

No tindre ofici ni benefici

5 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
No tindre una manera fixa de guanyar-se la vida.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
No tindre treball ni viure de rendes.
No tindre (algú) manera de guanyar-se la vida, perquè és inconstant, irresponsable, que no persevera en res.
Sinònim: Ser un cul de mal 'asiento'
Lloc: Maials (Segrià).
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

No tindre ni ofici ni benefici

3 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
No haver fet faena mai ni tindre ganes de fer-ne o buscar-ne.

No té ofici, ni benefici

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Vinaròs.

Estar sense ofici ni benefici

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.

Ni ofici ni benefici

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.

Ni te ofici ni benefici

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
1. De base morfològica. Conjuncio copulativa.
Lloc: País Valencià.

No te ofici ni benefici

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.

No tenir ni ofici ni benefici

1 font, 2021.
No tenir feina.
Lloc: Empordà.

No tènir ofici ni benefici

1 font, 1839.
Fr. fam. No tènir cap carrèra lucrativa ab que guanyarse la vida, ni rènda per no traballar.
Equivalent en castellà: No tener oficio ni beneficio.
Fr. fam. No tènir cap carrèra lucrativa ab que guanyarse la vida, ni rènda per no traballar.
Equivalent en castellà: Sin oficio ni beneficio.
Fr. fam. No tènir cap carrèra lucrativa ab que guanyarse la vida, ni rènda per no traballar.
Equivalent en francès: N'avoir ni office ni bénéfice.
Fr. fam. No tènir cap carrèra lucrativa ab que guanyarse la vida, ni rènda per no traballar.
Equivalent en italià: Non aver uffizio nè benefizio.
Fr. fam. No tènir cap carrèra lucrativa ab que guanyarse la vida, ni rènda per no traballar.
Equivalent en llatí: Vivere ingenio vitam omni arte aut munere expertem.

No tindre u ofici ni benefici

1 font, 1997.
Equivalent en castellà: No tener uno oficio ni beneficio.
Lloc: País Valencià.

Qui no té ofici no té benefici

1 font, 2022.
Els oficis, la feina i el diners ocupen un lloc important dins la paremiologia catalana.
Lloc: Lleida.

Sense ofici ni benifici

1 font, 1994.
Així, tan aviat com la poncella començava a clavar els ulls sobre els jòvens, li aconsellaven que els llauradors, per força foren de bon posseir, i per res del món…
Lloc: País Valencià.