Cardús i Ros, Salvador (1994): Avui «Diàleg. Fatiga de l'espanyolitat», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.
No ofèn qui vol, sinó qui pot
21 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1993.
No ofèn qui vol sinó qui pot
5 fonts, 1994.
Lloc: Penedès.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
No ofèn qui vol, sinó qui pot
4 fonts, 1993.
Ho diu qui sap que la presumpta ofensa, no el pot ferir.
De vegades amb la voluntat no n'hi ha prou, sinó que calen els mitjans necessaris per dur-ho a terme.
Equivalent en castellà: No ofende quien quiere sino quien puede.
Ho diu, amb menyspreu, qui considera que no el pot perjudicar una calúmnia que es pot demostrar que és falsa.
No ofén qui vol sinó qui pot
2 fonts, 2007.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
No ofèn el que vol, / sinó el que pot
1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
No ofen el que vol, sino el que pot
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
No ofèn el que vol, sinó el que pot
1 font, 2008.
Indica el despreci que se fa de las ofenses fetes per la gent de baixa moral, i per tant, despreciables i dignes de ser ignorades.
No ofén el qui vol sinó qui pot
1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
No ofén el qui vol, si no el qui pot
1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
No ofèn qui vol sinó... qui pot
1 font, 2017.
No ofèn qui vol, sinò qui pot
1 font, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
No ofén qui vol, sino qui pot
1 font, 2010.
No ofèn qui vol, sino qui pot
1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
No ofén qui vol, sinó qui pot
1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).