F. qu'explica la precisió d'exêcutar alguna cosa: axí s' diu: ho ha fet quand no ha pogut mès.
Equivalent en castellà: No poder mas.
No poder més
15 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.
No poder mès
3 fonts, 1805.
F. qu'explica la precisió d'exêcutar alguna cosa: axí s' diu: ho ha fet quand no ha pogut mès.
Equivalent en llatí: Necessitate compelli.
Fr. Explica la precisió de executar alguna cosa.
Equivalent en castellà: No poder mas.
Fr. Explica la precisió de executar alguna cosa.
Equivalent en llatí: Necessitate compelli.
Fr. ab que se explica la precisió de executar alguna cosa; y axí se diu: ho ha fèt cuand no ha pogud mès.
Equivalent en castellà: No poder mas.
Fr. Estar mòlt cansad ó rendid de fèr alguna cosa ó no poder continuar en sa axecució.
Equivalent en castellà: No poder mas.
Fr. Estar mòlt cansad ó rendid de fèr alguna cosa ó no poder continuar en sa axecució.
Equivalent en francès: Être trop las.
Fr. Estar mòlt cansad ó rendid de fèr alguna cosa ó no poder continuar en sa axecució.
Equivalent en francès: N'avoir le moyen de finir.
Fr. ab que se explica la precisió de executar alguna cosa; y axí se diu: ho ha fèt cuand no ha pogud mès.
Equivalent en francès: Ne pouvoir se dispenser de.
Fr. ab que se explica la precisió de executar alguna cosa; y axí se diu: ho ha fèt cuand no ha pogud mès.
Equivalent en italià: Non poter meno.
Fr. Estar mòlt cansad ó rendid de fèr alguna cosa ó no poder continuar en sa axecució.
Equivalent en italià: Non poterne più.
Fr. ab que se explica la precisió de executar alguna cosa; y axí se diu: ho ha fèt cuand no ha pogud mès.
Equivalent en llatí: Necessitate compelli.
Fr. Estar mòlt cansad ó rendid de fèr alguna cosa ó no poder continuar en sa axecució.
Equivalent en llatí: Ultra non posse, vires jam agendo deficere.
No poder més
2 fonts, 1926.
Fer tot allò de què s'és capaç.
Tan breu t'ho diré, que no poré pus, Metge Somni iii | La mirava, la mirava, / fins que ella no pogué més, Maragall Enllà 19 | Mes son cor jovenívol no pot més, Atlàntida introd.
Loc. v. [LC]. [Algú] haver arribat al límit de la seva resistència.
Quan no pot més, s'esbrava parlant amb els amics.