Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
No queda el dit, sinó l'escrit
7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.
No queda el dit, sinó l'escrit
3 fonts, 1951.
Les paraules són efímeres.
No queda lo dit, sino lo escrit
2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
No queda «lo dit» (allò que és dit), sinó «lo escrit» (allò que és escrit)
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.