Un fet o una acció, ser molt greu, reprovable, imperdonable.
Això que li has fet a ton pare no té perdó de Déu.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
No tenir perdó de Déu
14 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1874.
No tenir perdó de Déu
4 fonts, 1985.
Alguna cosa, ésser reprovable, imperdonable, insòlita per la seva maldat.
No té perdó de Déu que no ens hagi convidat al casament / Això que han fet no té perdó de Déu.
Sinònim: No tenir nom.
Haver-ne feta una de molt grossa.
Imperdonable. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
No té perdó de Déu
2 fonts, 1958.
No tindre perdó de Déu
2 fonts, 2002.
Ho diuen d'un fet d'extrema o insòlita gravetat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Això no té perdó de Déu
1 font, 1992.
No tenir perdó de Dèu
1 font, 1874.
Pobreta! Tot s'ho crèu, / mentres que jo amant li diga. / ¡Lo tramat d'aquesta intriga, / no tindrá perdó de Dèu!
No tenir perdó de Déu (qualcú, per qualque cosa que ha fet)
1 font, 2008.
Haver fet una cosa molt reprovable.
… M'han destruïda aquests polissons! No poren tenir perdó de Déu! (V, 151).
Lloc: Mallorca.
Haver fet una cosa molt reprovable. S'empra també en condicional.
Jo tirar an es riu aqueixs tres angelets […] Primer m'hi tiraran a mi que no els hi tiraré a ells! Jo no tendria perdó de Déu, si los hi tirava! (XI, 42).
Lloc: Mallorca.
No tenir perdó del cel
1 font, 1874.
[…] lo que volíau, crim era / que no tè perdò del cel.
No tindre perdó de Dëu
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).