Paremiologia catalana comparada digital

No tenir perdó de Déu

10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1874.

No tenir perdó de Déu

3 fonts, 1985.
Un fet o una acció, ser molt greu, reprovable, imperdonable.
Això que li has fet a ton pare no té perdó de Déu.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Alguna cosa, ésser reprovable, imperdonable, insòlita per la seva maldat.
No té perdó de Déu que no ens hagi convidat al casament / Això que han fet no té perdó de Déu.
Sinònim: No tenir nom.
Haver-ne feta una de molt grossa.

No té perdó de Déu

2 fonts, 1958.

No tindre perdó de Déu

2 fonts, 2002.
Ho diuen d'un fet d'extrema o insòlita gravetat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

No tenir perdó de Dèu

1 font, 1874.
Pobreta! Tot s'ho crèu, / mentres que jo amant li diga. / ¡Lo tramat d'aquesta intriga, / no tindrá perdó de Dèu!

No tenir perdó del cel

1 font, 1874.
[...] lo que volíau, crim era / que no tè perdò del cel.

No tindre perdó de Dëu

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).