Paremiologia catalana comparada digital

No tenir sinó la creu del front

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1910.

No tenir sinó la creu del front

6 fonts, 1996.
No tenir res.
Ai, ric, diu? Si no té sinó la creu del front, pobre home!
Sinònim: No tenir de què fer estelles, no tenir més que el sol que pega a la cara, no tenir més que la capa al muscle, no tenir de què fer mànigues, no tenir sinó una creu per a tapar-se el front, no tenir ni gra ni palla, no tenir trast que parar.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Pobre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No tenir res.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
No tenir res.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 182. Universitat Miguel Hernández.
No tenir res.
Sinònim: Veg. No tenir de què fer estelles.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «N», p. 246. Edicions 62.
Pobre (en general).
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Condicions personals», p. 26. Edicions 62.
Pobre. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

No tenir més / que la creu del front / per a senyar-se

1 font, 1938.
Per a significar que hom no té ni una creu o diner, comparant-la, metafòricament, amb el creuat d'arrugues frontals anomenades també popularment creu del front.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Nom», p. 22. Estampa Gràfiques Calmell.

No tenir més que la creu del front

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Creu III.3. b)». Editorial Moll.

No tenir res més que la creu del front

1 font, 1986.
Amb els anys la que havia estat Senyora de Vagar esdevingué tan pobra i miserable que, com qui diu, no tenia res més que la creu del front.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Vuitè grapat: Feu bé i no feu mal. La senyora de «Vagar»», p. 177. Edicions del Mall.

No tenir sino la creu del front

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: No tener sobre qué caerse muerto.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. T», p. 190. Imp. de J. Horta.