Adv. ant.
Sinònim: V. hoc.
Oc!
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Oc
3 fonts, 1926.
Onomatopeia del crit del corb.
Oc, oc, ja has vist es foc.
Lloc: Men.
Font: Ferrer Dicc.
Sí; partícula afirmativa.
Interj. Onomat.: Oc-oc.
Quan de vespre tornaren les oquetes a casa, la mestressa els preguntà si estaven satisfetes de la novella pastora i les oquetes contestaren: / oc, oc, oc, / d'herbetes no n'hem menjades […] (Joan Amades, «Les cent millors rondalles populars, 1948).
Oc!
1 font, 1985.
Onomatopeia del vòmit, en llenguatge infantil.
T'atipes massa i després fas oc!